Aquest conte ens el va explicar el senyor Napoleón Guerrero, pare de la nostra companya Xochilt.
Fa molt de temps a Centroamèrica, a l’epoca
dels antics maies hi havien un nen i una nena que vivien amb els seus avis. Un
dia, la seva àvia els va dir que anessin a avisar al seu avi per que vingués a
dinar.
Els nens hi van
anar, però l’avi no havia acabat de cuidar l’hort i els va demanar que
l’ajudessin per acabar més ràpid. Els nens s’hi van posar de mala gana i sense
voler l’hi van donar un cop amb l’aixada I el van matar.
Quan es van
adonar del que havien fet, van amagar l’avi en un rusc d’abelles que hi havia a
prop. Així no el trobarien, i si el trobessin no el reconeixerien per les
picades.
Poc després els
nens van començar a fer-se el dinar, I quan l’olla ja bullia en va sortir una
veu que deia: Vostès han matat al seu avi, vostès han matat al seu avi…
Espantats, van
fugir corrents.
Mentrestant, a
casa, l’àvia estranyada perquè no tornaven va decidir anar al camp i va sentir
la veu que sortia de l’olla, va decidir seguir les petjades i va trobar una panotxa de panís i
li preguntà si els havia vist. I la panotxa va respondre que no molt fluixet.
L’àvia li preguntà perquè parlava així i ella li respongué que li feien mal els
queixals.
L’àvia va
sospitar i va fer veure que se n’anava perquè les petjades arribaven fins a la
casa de la panotxa. Quan els nens s’adonaren que l‘àvia els seguia van fugir
corrents.
Sempre anaven el nen al davant i la nena al darrera. El nen tenia por que
la nena el retardés i quan van creuar el riu, amb la sabata li va empastifar la
cara perquè no el pogués seguir.
I d’un bot va anar a parar al cel i es va convertir en el sol. La nena
també va saltar i es va transformar en la lluna. Diuen que la lluna brilla
menys a causa del fang.
Adaptació: Blai Bernadó
