LA PARAULA MÀGICA

La Bouchra ens ha vingut a explicar un conte originari del Marroc titulat la Paraula Màgica.

Els alumnes de cinquè han fet l'adaptació del conte: la Paraula Màgica.

Vet aquí una vegada, un circ al nord d’ Àfrica, en concret al Marroc,que sempre anava voltant per petits pobles i ciutats fent riure a petits i també als grans.

En aquell circ hi havia pallassos fent pallassades, animals trapelles que s’enfilaven a tot arreu, malabaristes que feien volar pilotes de tots els colors i també encantadors de serps que es jugaven la vida fent-les ballar.

Un dia però, les coses van canviar i tot va començar a anar malament... Els pallassos no feien riure a ningú, alguns animals es van posar malalts, els lleons no eren de fiar,i la resta no parava de barallar-se. Així, no podien continuar i tothom estava trist.

Aleshores van venir metges i veterinaris d’arreu del món,però ningú entenia què passava i finalment el circ va tancar les seves portes. Tots els membres del circ van decidir fer una assemblea i van fer venir un savi perquè els ajudés. Ell va escoltar a tothom i va explicar-los-hi que per acabar amb tots els problemes que tenien, era necessari trobar una paraula màgica. Quan l’aconseguirien tots els problemes es solucionarien.

Tothom estava sorprès amb les paraules del savi i van continuar escoltant i reflexionant. La paraula que necessitaven estava formada per tres lletres i estaven repartides en tres continents i calia anar-les a buscar a: Àfrica, Àsia i Amèrica.

Tota la gent del circ volia col·laborar i fer aquell viatge per anar a buscar la paraula i es va decidir en acord de tots que hi anirien en Pa, en Pi i en Pu, els tres pallassos.

Ràpidament ells tres van carregar el menjar necessari i van acabar de fer tots els preparatius pel viatge. En Pa, en Pi i en Pu, van pujar a l’avió i van marxar rumb cap a Amèrica.

Quan van arribar van trobar una tribus d’indis d’Amazònia  que estaven en guerra entre ells i no paraven de llançar-se fletxes a tot i a dret. Els pallassos, primer de tot, havien d’aconseguir que fessin les paus. Els indis, al principi, no tenien la intenció de deixar de lluitar. Però els van fer reflexionar que si cooperaven en traurien més profit i podrien compartir els recursos i serien més feliços.

Així va ser com van aconseguir que fessin les paus i en agraïment van oferir-los la lletra “MIM” als tres pallassos que, contents, emprenien el vol a l’altra punta del món: A l’Àfrica.

Després de moltes hores de volt, els tres pallassos van arribar a un petit poblat d’Àfrica, on van ser molt ben rebuts. En aquell lloc tots els habitants eren adults, excepte un, el rei. Ell era l’únic nen. Els pallassos es van dirigir a ell per demanar-li la lletra “LAM” que venien a buscar.

Però el rei estava malalt. Dies enrere li havia entrat  a l’orella una mosca que li molestava molt i li feia molt de mal. Aleshores, ells van trobar un remei. Li van posar tres gotetes d’oli i al moment la mosca va sortir i el rei es va curar. En agraïment els va obsequiar a amb la lletra “LAM” que buscaven.

En Pa, en Pi i en Pu, satisfets de la feina feta, van pujar per tercera vegada a l’avió i van volar cap a Àsia, fins arribar a uns dels temples més antics de la Xina, on els havien dit que hi havia la lletra que els faltava.

Però aquesta vegada, els seria més difícil aconseguir-la. L’emperador els explicà que la lletra “SIM” estava en poder del gran enemic del temple, el gran drac, i la tenia enganxada al mig del cap...

Els pallassos estaven atemorits, com la resta de la població,però calia ser valent i fer front a aquell drac ferotge, si volien aconseguir l´ última lletra. Així, van entrar al gran temple. Tot era silenci... Quan de sobte, van veure un ull enorme que els mirava amb ganes de devorar-los. Ells, tremolaven com una fulla i les cames els hi feien figa. Calia actuar ràpid i només amb una mirada, entre ells, van saber què calia fer. Farien el què millor sabien fer... Fer pallassades!. Van començar a donar tombs i fer malabars. El drac que no havia vist mai res semblant, va voler seguir-los amb el cap d’aquí cap allà de tal manera que se li va entortolligar i es va ennuegar sense remei.

Aleshores l’emperador va aprofitar per agafar-li, del front, l’última lletra que els faltava als nostres amics i els hi va regalar així la lletra “SIM”. Ara ja podrien viure tranquils sense aquell animal ferotge que no els deixava viure!

En Pa, en Pi i en Pu estaven tan cansats de viatjar i de tantes aventures que desitjaven tornar a casa. Quan van arribar l’enigma esbrinar-lo... Quina era la paraula màgica que amagaven aquelles tres lletres?

Van rumiar i rumiar i van fer diverses combinacions i ... Finalment van trobar la solució!. Era la paraula “SALAM” que significa en català PAU.

Quan  van pronunciar aquesta paraula, per ells màgica, de cop i volta, van entendre el significat important que amagava.

Tothom es va posar bo, es van acabar les baralles i els mals humors. La gent tornava a ser feliç i ara podrien obrir de nou les portes del circ!

A partir d’aquell dia, tots els pobles de l’entorn de Marràqueix podrien tornar a divertir-se amb els trucs més impressionants i les millors pallassades del món que tornava a oferir el circ que va saber trobar la paraula màgica i la va saber posar al servei dels seus amics i parents. I tu, encara la busques?

I conte contat, ja s’ha acabat i esperem que us hagi agradat.

Conte marroc from jocdelabolasuperior