dimarts, 31 de desembre del 2013
EL MONSTRE DE COLORS
Els nens i les nenes de 1r rebem cartes del Monstre de Colors! Ens explica aventures, ens recomana altres contes i, sobretot, ens ajuda a saber com ens sentim.
L'Anna Llenas és l'autora del conte El Monstre de Colors, l'ha escrit i l'ha il·lustrat. Com que ens agrada molt, l'hem escrit i li hem enviat dibuixos de com ens imaginem el Monstre aquestes festes! Aquí els teniu...
dimecres, 18 de desembre del 2013
dimecres, 30 d’octubre del 2013
dimarts, 22 d’octubre del 2013
ENS AGRADEN ELS CONTES!
El Sr. Fermí torna a les classes de 1r a explicar-nos contes!
El primer va ser el de Perseu i la Medusa. Així ens la vam imaginar nosaltres...
dimecres, 12 de juny del 2013
Activitat JClic entorn Joana Raspall
Aquí podeu veure la biografia i fer activitats sobre Joana Raspall.
dimarts, 14 de maig del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
EL CASSÓ D'EN GERARD
El Guillem ha portat un llibre a classe que ens ha agradat molt: El cassó d'en Gerard.
A internet l'hem trobat en castellà. Us el recomanem!
Què us ha semblat? Podeu deixar els vostres comentaris a l'enllaç de sota.
Què us ha semblat? Podeu deixar els vostres comentaris a l'enllaç de sota.
dimarts, 5 de març del 2013
4t VIATGE D'EN SIMBAD EL MARINER
HISTÒRIA DE VIDA DEL MUSTHAFA
En Musthafa va néixer l’any 1972 a
Algèria.
Ela seus pares han mort i només li
quedà un germà amb 3 fills a Algèria.
Començà l’escola als sis anys i
estudià francès perquè Algèria va ser una colònia francesa fins l’any 1962. Per
estudiar cal superar una prova d’ingrés per fer els estudis.
Va emigrar a Espanya l’any 1992, amb
20 anys.
Va estar dos anys sense papers, amb
una família que l’ajudà i li van posar a disposició de tot el que necessitava.
Començà a treballar amb els seus amics
a València collint taronges. Més tard va marxar 7 anys a Fraga en una granja de
pollastres i els últims 8 anys ha estat a Lleida on ha treballat repartint
fruita en diferents escoles: Joc De La Bola, Escola Alba i Practiques II.
Tot i que actualment és difícil
trobar feina, ell no perd l’esperança. Valora de manera optimista que almenys
té salut.
Els alumnes de sisè A fent l'entrevista a Musthafa
Lorena Ibars
dimarts, 19 de febrer del 2013
HISTÒRIA DE VIDA DE SALLA MBENGUE
Els alumnes de 6èB fent l'entrevista a Salla Mbengue
Ella va néixer a Dakar (El Senegal) el 18 de Gener de 1987. Té dos germanes
la Diarra Mbengue i la Nogaye Mbengue. Amb el segon casament del pare va tindre
5 germanes més. La cultura musulmana accepta més d´un matrimoni.
Ella recorda que la seva infantesa no va ser dura i era feliç. Al seu país
no va haver-hi cap guerra i recorda que el Senegal va ser una colònia francesa
fins a l´any 1958. Va començar l´escola als 7 anys, l´escola es deia NLM GRAN
YOUB.
Quan va acabar la secundària als 16 anys es va dedicar a la perruqueria i a
ajudar a la seva mare en les tasques de casa.
Es va casar molt jove, als 17 anys, i al cap d´un any va vindre cap a
Lleida, perquè el seu marit tenia un contracte de treball.
Li va costar molt parlar la llengua però és va adaptar bé.
Les seves aficions són el Facebook i l´Skype perquè a traves d´elles pot
parlar amb la seva millor amiga que es diu Khouoidan que va emigrar a Nova
York.
Actualment té dos fills, la gran es diu Amy
té 5 anys i ve al joc de la bola.
Troba a faltar bastant la seva família i la cultura del Senegal. Tot i que
la manté a casa i amb els companys de Lleida.
Genís Català Escolà
dilluns, 18 de febrer del 2013
LA PARAULA MÀGICA
La Bouchra ens ha vingut a explicar un conte originari del Marroc titulat la Paraula Màgica.
Els alumnes de cinquè han fet l'adaptació del conte: la Paraula Màgica.
Vet aquí una vegada, un
circ al nord d’ Àfrica, en concret al Marroc,que sempre anava voltant per
petits pobles i ciutats fent riure a petits i també als grans.
En aquell circ hi havia
pallassos fent pallassades, animals trapelles que s’enfilaven a tot arreu, malabaristes
que feien volar pilotes de tots els colors i també encantadors de serps que es
jugaven la vida fent-les ballar.
Un dia però, les coses
van canviar i tot va començar a anar malament... Els pallassos no feien riure a
ningú, alguns animals es van posar malalts, els lleons no eren de fiar,i la
resta no parava de barallar-se. Així, no podien continuar i tothom estava
trist.
Aleshores van venir
metges i veterinaris d’arreu del món,però ningú entenia què passava i finalment
el circ va tancar les seves portes. Tots els membres del circ van decidir fer
una assemblea i van fer venir un savi perquè els ajudés. Ell va escoltar a
tothom i va explicar-los-hi que per acabar amb tots els problemes que tenien,
era necessari trobar una paraula màgica. Quan l’aconseguirien tots els
problemes es solucionarien.
Tothom estava sorprès
amb les paraules del savi i van continuar escoltant i reflexionant. La paraula
que necessitaven estava formada per tres lletres i estaven repartides en tres
continents i calia anar-les a buscar a: Àfrica, Àsia i Amèrica.
Tota la gent del circ
volia col·laborar i fer aquell viatge per anar a buscar la paraula i es va
decidir en acord de tots que hi anirien en Pa, en Pi i en Pu, els tres
pallassos.
Ràpidament ells tres van
carregar el menjar necessari i van acabar de fer tots els preparatius pel
viatge. En Pa, en Pi i en Pu, van pujar a l’avió i van marxar rumb cap a Amèrica.
Quan van arribar van
trobar una tribus d’indis d’Amazònia que
estaven en guerra entre ells i no paraven de llançar-se fletxes a tot i a dret.
Els pallassos, primer de tot, havien d’aconseguir que fessin les paus. Els
indis, al principi, no tenien la intenció de deixar de lluitar. Però els van
fer reflexionar que si cooperaven en traurien més profit i podrien compartir
els recursos i serien més feliços.
Així va ser com van
aconseguir que fessin les paus i en agraïment van oferir-los la lletra “MIM” als tres pallassos que, contents,
emprenien el vol a l’altra punta del món: A
l’Àfrica.
Després de moltes hores
de volt, els tres pallassos van arribar a un petit poblat d’Àfrica, on van ser
molt ben rebuts. En aquell lloc tots els habitants eren adults, excepte un, el
rei. Ell era l’únic nen. Els pallassos es van dirigir a ell per demanar-li la
lletra “LAM” que venien a buscar.
Però el rei estava
malalt. Dies enrere li havia entrat a l’orella
una mosca que li molestava molt i li feia molt de mal. Aleshores, ells van
trobar un remei. Li van posar tres gotetes d’oli i al moment la mosca va sortir
i el rei es va curar. En agraïment els va obsequiar a amb la lletra “LAM” que
buscaven.
En Pa, en Pi i en Pu,
satisfets de la feina feta, van pujar per tercera vegada a l’avió i van volar
cap a Àsia, fins arribar a uns dels temples més antics de la Xina,
on els havien dit que hi havia la lletra que els faltava.
Però aquesta vegada, els
seria més difícil aconseguir-la. L’emperador els explicà que la lletra “SIM” estava en poder del gran enemic
del temple, el gran drac, i la tenia enganxada al mig del cap...
Els pallassos estaven
atemorits, com la resta de la població,però calia ser valent i fer front a
aquell drac ferotge, si volien aconseguir l´ última lletra. Així, van entrar al
gran temple. Tot era silenci... Quan de sobte, van veure un ull enorme que els
mirava amb ganes de devorar-los. Ells, tremolaven com una fulla i les cames els
hi feien figa. Calia actuar ràpid i només amb una mirada, entre ells, van saber
què calia fer. Farien el què millor sabien fer... Fer pallassades!. Van
començar a donar tombs i fer malabars. El drac que no havia vist mai res
semblant, va voler seguir-los amb el cap d’aquí cap allà de tal manera que se
li va entortolligar i es va ennuegar sense remei.
Aleshores l’emperador va
aprofitar per agafar-li, del front, l’última lletra que els faltava als nostres
amics i els hi va regalar així la lletra “SIM”. Ara ja podrien viure tranquils
sense aquell animal ferotge que no els deixava viure!
En Pa, en Pi i en Pu
estaven tan cansats de viatjar i de tantes aventures que desitjaven tornar a
casa. Quan van arribar l’enigma esbrinar-lo... Quina era la paraula màgica que
amagaven aquelles tres lletres?
Van rumiar i rumiar i van
fer diverses combinacions i ... Finalment van trobar la solució!. Era la
paraula “SALAM” que significa en
català PAU.
Quan van pronunciar aquesta paraula, per ells màgica,
de cop i volta, van entendre el significat important que amagava.
Tothom es va posar bo,
es van acabar les baralles i els mals humors. La gent tornava a ser feliç i ara
podrien obrir de nou les portes del circ!
A partir d’aquell dia,
tots els pobles de l’entorn de Marràqueix podrien tornar a divertir-se amb els
trucs més impressionants i les millors pallassades del món que tornava a oferir
el circ que va saber trobar la paraula màgica i la va saber
posar al servei dels seus amics i parents. I tu, encara la busques?
I conte contat, ja s’ha
acabat i esperem que us hagi agradat.
divendres, 15 de febrer del 2013
El Sol i la Lluna
Aquest conte ens el va explicar el senyor Napoleón Guerrero, pare de la nostra companya Xochilt.
Fa molt de temps a Centroamèrica, a l’epoca
dels antics maies hi havien un nen i una nena que vivien amb els seus avis. Un
dia, la seva àvia els va dir que anessin a avisar al seu avi per que vingués a
dinar.
Els nens hi van
anar, però l’avi no havia acabat de cuidar l’hort i els va demanar que
l’ajudessin per acabar més ràpid. Els nens s’hi van posar de mala gana i sense
voler l’hi van donar un cop amb l’aixada I el van matar.
Quan es van
adonar del que havien fet, van amagar l’avi en un rusc d’abelles que hi havia a
prop. Així no el trobarien, i si el trobessin no el reconeixerien per les
picades.
Poc després els
nens van començar a fer-se el dinar, I quan l’olla ja bullia en va sortir una
veu que deia: Vostès han matat al seu avi, vostès han matat al seu avi…
Espantats, van
fugir corrents.
Mentrestant, a
casa, l’àvia estranyada perquè no tornaven va decidir anar al camp i va sentir
la veu que sortia de l’olla, va decidir seguir les petjades i va trobar una panotxa de panís i
li preguntà si els havia vist. I la panotxa va respondre que no molt fluixet.
L’àvia li preguntà perquè parlava així i ella li respongué que li feien mal els
queixals.
L’àvia va
sospitar i va fer veure que se n’anava perquè les petjades arribaven fins a la
casa de la panotxa. Quan els nens s’adonaren que l‘àvia els seguia van fugir
corrents.
Sempre anaven el nen al davant i la nena al darrera. El nen tenia por que
la nena el retardés i quan van creuar el riu, amb la sabata li va empastifar la
cara perquè no el pogués seguir.
I d’un bot va anar a parar al cel i es va convertir en el sol. La nena
també va saltar i es va transformar en la lluna. Diuen que la lluna brilla
menys a causa del fang.
Adaptació: Blai Bernadó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)